jueves, 15 de enero de 2009

LES DANSES I ELS BALLS RITUALS DE SIMAT DE LA VALLDIGNA

ACÍ US PENJE L'ARTICLE SQUE VAIG ESCRIURE PER AL LLIBRE DE FESTES DE SIMAT DE LA VALLDIGNA. JULIOL DE 2008


"Les danses" i els balls rituals i populars de Simat de la Valldigna
Xavier Rausell, mestre de balls del grup "Les Folies" de Carcaixent



Uns dels aspects més desconeguts actualment dins la cultura popular de Simat és allò referent als balls i danses rituals que des de ben antic han gaudit i interpretat els simaters i simateres. Les danses de Santa Anna, el ball de pastorets, i els balls populars del Bolero mallorquí, les valencianes i la jota han estat les peces recuperades des de 1997 i que el dia 26 de juliol es presentaran mitjançant un espectacle al Monestir.

LES DANSES DE SANTA ANNA

La festivitat de Santa Anna compta des del segle XVIII amb un dels elements folklòrics més extesos i particulars de les terres valencianes. Amb la música de tabal i dolçaina aquest ball-dansa ritual s'organitzava seguint unes determinades pautes, algunes d'elles conservades fins l'actualitat. A finals de la década dels anys noranta Ernest Llorca, el dolçainer, va arreplegar una versió que recordava Maria "la cacauera" fent-la sonar des de llavors però interpretant-se ja esporàdicament i sense el ritual que la caracteritzava. L'any 1997 vam recollir d'Aurora Mansanet una altra versió, ara sí amb el ritual que s'interpretava cap a la segona i tercera década del segle XX, restaurant-se posteriorment per a les festes de Santa Anna del mateix any amb la complicitat del grup de festeres i persones interessades en la cultura tradicional. Aix´doncs les danses van deixar d'interpretar-se amb tot el seu explendor en esclatar la guerra civil, interpretant-se de forma esporàdica fins l'última década del segle, que va veure com es revitalitzava gràcies a un bon grup de simaters i simateres, festers, els dolçainers i mossén Víctor. Actualment les danses tradicionals de Simat s'interpreten en tres moments de la festa, el primer la vespra a les portes del Monestir i de la capella de la Mare de Déu de Gràcia en acabar la novena. El dia de la festa en l'ermita de la Xara, també en acabar la missa i poc abans d'eixir la processó als peus de les escales de l'església de Sant Miquel.


LES DANSES RITUALS: EL BALL DE PASTORETS

Les danses rituals en les processons valencianes ha estat una constant des de què la ciutat de València ja les promogués i potenciàs en les festivitats del Corpus des del Barroc. Ben prompte les ciutats i viles reials més importants van copiar i seguir el model de la capital, cas de les ciutats d'Alzira, Xàtiva o Gandia. Des d'aquestes ciutats van extendre's a les viles i pobles més menuts cas de Simat de la Valldigna.
Lligades a les processons de Santa Anna, i pareix ser que també a les dels Sants de la Pedra i la Mare de Déu de Gràcia, participava dels seguicis processionals simaters una dansa infantil de pastorets. Xiquets i xiquetes vestits amb la típica i tòpica indumentària pastorívola dansaven amb panderetes i gaiatets -o guiatets- al só de la tradicional música del tabal i la dolçaina, fins poc abans de la guerra civil.
Luisa Toledo recordava la música i mudances del ball, així com un bon grapat de records sobre la dansa que ens la va trasmetre. La seua primera mestra fou Pura "la Gaspara" qui havia aprés la dansa a Carcaixent adaptant-la poc després per a ser interpretada a Simat per un grup de xiquets i xiquetes que ella mateixa ensenyava a sa casa. Sabem també què en no poder continuar va prendre la direcció de la dansa una altra dona qui definitivament la va transmetre en la década dels anys cinquanta del segle XX al grup local de sección femenina.
Restaurada ja actualment la dansa ha tornat a interpretar-se també en la seua ciutat d'origen Carcaixent, i esperem poder tornar-la a recuperar per a les processons de Santa Anna.



Pura la Gaspara, mestra de la dansa de pastorets de Simat.



ELS BALLS POPULARS VALENCIANS

Des del segle XIX grups de balls populars valencians semiprofessionals i professionals funcionaven amb assiduïtat en les festes de carrer i populars de la ciutat de València i la seua àrea pròxima. Des de la ciutat viatjaven també a diferents pobles i viles més allunyades cas de Carcaixent, Alzira, Tavernes o Simat. Distintes músiques, cants i balls es barrejarien amb els que s'interpretarien usualment a la localitat cas de les danses tradicionals de Santa Anna o aquells que s'interpretarien en festes i saraus particulars i de caire més popular.
Als anys 50 del segle XX, Amparo Godina i Maria Menent van aprendre alguns balls en l'escola de València per tal d'ensenyar-los i poder crear a Simat un grup local de danses dins el grup de la sección femenina. Influides també pels grups de les localitats pròximes van compondre, ensenyar i crear dues versions de les valencianes i el bolero mallorquí. Mercedes Almiñana qui ens va transmetre aquests balls també ens informà de la Xàquera escolaritzada, segurament apresa mimeticament d'un d'aquests grups que actuaven en diferents pobles, així com d'una versió de jota popular que després de la seua restauració es presentaran el dia 26 de Juliol al Monestir.

Amb un espectacle que recull una hipotètica festa del carrer de Santa Anna representaren el dia 26 de Juliol a la vesprada en l'esplanada Sud del Monestir un espectacle que barreja música, balls i danses tradicionals de Simat, Benifairó, Barx o Carcaixent. Volem agrair especialment l'ajuda oferida per tots aquells que ens han ajudat en la nostra recerca, Aurora Mansanet, Rosita Palomares, Ernest Llorca -dolçainer-, Mª Josep Escorihuela, Segarra i Isabel, Mercedes Almiñana, Luisa Toledo i a tots els balladors i balladores de les danses que any rere any tornen a eixir al carrer per tal d'interpretar les danses de Santa Anna.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

EL MÓN DEL FOLKLORE

REFLEXIONS PERSONALS AL VOLTANT DE LA MÚSICA I EL BALL TRADICIONAL VALENCIÀ I EL SEU ESTAT ACTUAL

Aquest no és un blog per a criticar ni defensar ningú. És un blog on exposar les meues pròpies idees al voltant d'allò que hom coneix com a folklore. Sempre i baix el meu punt de vista parle d'allò que sé, he vist o ha succeït davant meu.